Sobre escriure a mà, encara
Un quadern Moleskine, una Lamy 2000 i la idea que la fricció del paper és una forma d'editar abans d'editar.
Llegir →Escric, edito i dirigeixo — entre la sal del Mediterrani i la tinta dels marges. Treballo amb marques, hotels i editorials que prefereixen la pausa abans del soroll.
Vaig néixer a Vic el 1989 i vaig créixer a la franja d'oliveres entre Manlleu i la mar. Vaig estudiar Filologia Catalana a la Universitat de Barcelona i, més tard, disseny editorial a l'École Estienne, París.
Des del 2012 dirigeixo un estudi petit, deliberadament petit, des d'un primer pis del Born. Hi treballem llibres, revistes, identitats i textos llargs per a clients que no tenen pressa.
He estat editor convidat a Apartamento i columnista quinzenal a l'Ara Llegim. He escrit dos llibres: Migdia, llarg (Edicions Sidillà, 2020) i Cartas desde el Sur (Editorial Llum, 2024).
Em sembla que la feina ben feta s'assembla a la cuina mediterrània: pocs ingredients, ben escollits, i molta atenció al foc. Tot el que faig prové d'aquesta idea — més o menys disfressada.
«Treballa amb la pausa com a material principal.»
— Apartamento
«Una mirada catalana, mediterrània, gens decorativa.»
— Eye Magazine
«Edita com qui poda un olivar: amb paciència i sentit.»
— ARA Llegim
Un quadern Moleskine, una Lamy 2000 i la idea que la fricció del paper és una forma d'editar abans d'editar.
Llegir →Notes de viatge sobre llum, atzulejos, i el costum portuguès de pronunciar les paraules com si pesessin.
Llegir →El que m'hauria agradat saber als vint-i-cinc sobre dir que no, sobre tarifes, i sobre la diferència entre estil i veu.
Llegir →Llegeixo cada matí, abans del segon cafè. Si l'encàrrec és precís, contesto el mateix dia. Si no ho és, encara millor: llavors hi pensem junts.